Parts de la narració

Hem començat l'escrivim d'aquest tema explicant que era una narració (ja ho sabíem) i de quines parts constava (també ens sonava). Aquí teniu l'esquema que hem copiat.

Català. Enllaços tema 4.

En aquest tema hem treballat l'estil directe i indirecte, els graus de l'adjectiu, els sinònims i els antònims i els sons de la x. Anem a practicar amb els enllaços que us deixam.

Estil directe i indirecte:

1. Teoria: directe/indirecte
2. Teoria: directe/indirecte

3. Pràctica: directe/indirecte
4. Pràctica: directe/indirecte
5 Pràctica: directe/indirecte

Sinònims i antònims:

1. Pràctica: mudsdemots
2. Pràctica: antònims
3. Pràctica: antònims
4. Pràctica: sinònims/antònims
5. Pràctica: sopa de lletres
6. Pràctica: antònims

 Graus de l'adjectiu:

1. Teoria: graus
2. Pràctica: graus de l'adjectiu (castellà)
3. Pràctica: educaplay
4. Pràctica: Jclic 

 Sons de la x:

1. Teoria: Edu365
2. Pràctica: Teide I
3. Pràctica: Teide II
4. Pràctica: JClic
5. Pràctica: JClic 2
6. Pràctica: JClic 3
7. Pràctica: repassam
8. Pràctica: Edu365 II
9. Pràctica: Edu365 III  
10. Pràctica: weeras

Ortografia: els sons de la x

Avui hem après els tres sons diferents que té la 'x'. Ja sabem que les paraules xarxa, taxi i examen no sonen igual. També hem recordat com distinguir l'escriptura de la ig i la tx a final de paraula.

Vocabulari: sinònims i antònims I

Dues o més paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat. Exemples: xerrar, conversar, parlar, rallar...
Dues paraules són antònimes quan tenen significats contraris o oposats. Exemples: dia / nit; abans / després; obrir / tancar...

Sinònims i antònims

Avui, a més a més, hem tengut temps de repassar els sinònims i antònims. Com que ja els vam treballar l'any anterior i a l'assignatura de llengua castellana, ens és més fàcil recordar-los.

L'estil directe i indirecte

Avui hem treballat l'estil directe i indirecte. Aquesta és la part teòrica que hem treballat.

Català. Enllaços tema 3.

UNITAT 3 LA VITRINA DELS TROFEUS

-Escrivim: descripció d'espais:

1. Activitat: xtec.cat
2. Exemples: paisatges

-Vocabulari: sentit propi i sentit figurat

1. Teoria i pràctica: gencat

- Gramàtica: els determinants

1. Activitat: xtec
2.  Activitat: gali
3. Teoria i pràctica: edu365
4. Activitats de síntesi: gencat

- Ortografia: vocal neutra final de paraula  

1. Teoria: a/e neutra
2. Activitat: edu365
3. Activitat: editorial teide
4. Activitats de síntesi: gencat

 

La vocal neutra. Pràctica

La vocal neutra, amb tantes excepcions a la regla general com té, pot fer que ens equivoquem sovint. Per això necessitam practicar. Aquestes activitats estan molt bé i duen corrector. Feis-les aquest cap de setmana.

Vocal neutra a final de paraula

Gramàtica: els determinants

Sentit propi i figurat. Enllaç

Sentit propi i figurat

En l'apartat de vocabulari del tema 3 tractarem el sentit propi i figurat. Us deixam la part pràctica que hem treballat i l'activitat de relacionar que hem fet amb el notebook. Més avall teniu un enllaç que ens servirà per reforçar els continguts.

La nostra descripció d'espais particular!!

Avui us he comentat a l'aula que tenia alguns exemples fets per ex alumnes de l'escola. Us en deix alguns perquè us serveixin de referent. 

La catedral de Palma (Joan Cladera)


La catedral de Mallorca està situada a Palma. Es va construir a l’any 1300. Té 40 metres d’amplària,120 metres de llargària i 45 metres d’alçària.

Aquest paisatge és urbà, però és aprop de la costa. Quan jo la mir no sé com l'han feta. Quan jo hi vaig anar, vaig quedar assombrat perquè mai havia vist una cosa igual.

Els voltants de la catedral estan plens de arbres que donen alegriaa a la gent que passa pel voltant; està ple de vegetació, com si fos un bosc. Algun dia li diré a mon pare i a la meva mare si hi podem tornar a anar a visitar-la. Quan mir la fotografía sent molta alegria perquè m’agrada molt.                               

 La roca a la platja (Aina Company)

Aquest paisatge és de costa. Al fons, es veu el cel de color blau fluixet amb un parell de núvols devora d'un color blanc intens. Aquest cel em recorda a quan fas un pícnic o alguna cosa així, et tombes en terra i mires el cel; et sents realment bé.
Un poc més a prop hi ha uns penya-segats de color marró ataronjat on hi peguen les ones de tant en tant.  Just davant els meus ulls hi puc veure que la mar va plana i que quan les ones arriben a l'arena deixen un poc d'humitat. Allà es veu el reflexe dels penya-segats. L'escuma que fan les ones és tan blanca com el color que tenen els núvols.
Aquest paisatge em fa sentir a gust, tranquil·la i allunyada del món. Tenc la sensació que res importa en aquest moment; trob que això és un sentiment molt bo. Tots aquests sentiments me'ls provoquen el renou de les ones, el paisatge i el bon temps que hi ha.

Castell de Bellver (Maria del Mar Mayol)
Aquesta imatge del castell de Bellver em produeix una sensació de paisatge net sense deixalles al terra .
De fons es veu la mar que es sembla a escuma esponjosa . L'aire sembla abundant i ràpid i si mires la fotogràfia et semblarà que estas dins de la fotografia .
A la part més propera es veuen uns arbres de color verd i aixó dóna frescor al paisatge.

Les catarates del Niàgara (Toni Miquel Crespí)

Les catarates del Niàgara estan situades a la zona oriental d'Amèrica del nord, a la frontera entre els Estats Units i Canadà. Estan situades a uns 236 metres sobre el nivell del mar, i té una caiguda d'aproximadament 52 metres.
Si miram la fotografia podem veure que l'aigua cau amb molta potència. Per anar a veure-les, s'hi ha d'anar amb un vaixell especial. Es fan excursions on la gent ha de dur roba adequada per no banyar-se, ja que si s'acosten amb el vaixell, reben esquitxos. No es poden acostar molt perquè amb la força de l'aigua pot endur-se'n el vaixell.
Al fons es veuen moltes roques i algun arbre. L'aigua és de color blau i blanca per l'escuma. Pareix que surt fum, però no ho és, són els esquitxos de l'aigua que cau.
A dia d'avui, aquestes catarates són molt populars. He pensat que quan sigui gran i tengui doblers, aniré a visitar-les. Des del primer pic que les vaig veure me varen agradar. Quan hi vagi intentaré no banyar-me.
Aquesta fotografia m'expressa alegria i tranquil·litat, perquè m'imagin el renou de l'aigua quan cau. 

 

El llac i les muntanyes (Joan Marc Alomar)
He escollit aquesta fotografia perquè m’ha cridat molt l’atenció els colors del paisatge i m’agradaria poder-hi anar.
A lluny hi ha unes muntanyes amb una neu tan preciosa i blanca que me recorda el color blanc d’un dels meus moixos. Aquestes muntanyes són molt altes i segurament hi deuen viure cèrvols o altres animals. Com disfrutaria d’esquiar i fer snow sobre aquesta neu!
Un poc més abaix hi ha molts d’arbres i una gespa que fa ganes tirar-se i donar voltes sobre ella. Supòs que és en temps de primavera.
A baix de tot hi ha un llac amb unes aigues cristal·lines i blaves que me fa recordar el color blau que és el meu preferit i el color de les rajoles de la meva piscina. Al llac també es pot veure el reflexe que produeix la neu de les muntanyes i els núvols del cel.
Al mig del llac hi ha una piragüista amb una piragua de color vermell , negra i el rem de color groc. Estic segur que la piraguista s’ho està passant molt bé i deu estar molt tranquil·la
Aquest paisatge em produeix alegria, tranquil·litat i harmonia.
 

La descripció d'espais

Avui hem treballat la descripció d'espais. Hem de ser capaços de distinguir entre paisatges urbans, de costa i de muntanya. Pensau a fer la descripció que teniu pendent. Bon cap de setmana!

L'accentuació (enllaços)

Per acabar el tema realitzarem els enllaços que hi ha més avall. Prestau molta atenció a les normes que hem estudiat!!

a) Normes d'accentuació
b) Accents 1
c) Ortografia 3r cicle
d) Síl·labes, tonificació i accentuació
e) Accents 3
f) Accents 2
g) Accents 4

L'accentuació: paraules esdrúixoles

Anam acabant el tema de l'accentuació amb teoria i algunes activitats.

 

Aquesta activitat ja engloba tots els aspectes estudiats sobre l'accentuació (agudes, planes i esdrúixoles)

L'accentuació: paraules planes

Seguim amb l'accentuació. Sabem que accentuar implica coneixement de les normes, molta pràctica i concentració. Anem idò amb les paraules planes.

L'activitat que us proposam és similar a l'anterior. Heu de destriar quines paraules planes duen accent gràfic i quines no en duen. Prestau-hi molta atenció!!

L'accentuació: paraules agudes I

En el tema de l'accentuació ens hi aturarem una mica dels que és habitual. Ho farem per parts: primer treballarem les paraules agudes; seguidament les planes; i, per acabar, les paraules esdrúixoles. Ja sabeu que, si voleu, us podeu descarregar les activitats que nosaltres feim a l'aula per treballar-les vosaltres a casa.

Aquesta és l'activitat que farem nosaltres a l'aula (notebook)

Tipus de diftongs

Durant aquests dies estudiarem i practicarem amb els dígrafs (ja sabeu separar-los), els diftongs i els hiats.

• Els diftongs es formen a partir de la unió d'una vocal forta (a,e,o) i una vocal dèbil (i,u) que es troben en una mateixa síl·laba.

• També poden estar formats per dues vocals dèbils (i+u) o (u+i)

Si pitjau damunt la imatge, podreu veure com es formen els diftongs.

Els diftongs i els hiats

Aquí teniu una presentació sobre la formació dels diftongs.